Vés al contingut

Plataforma de llançament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sèrie d'articles sobre
el vol espacial
Història
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satèl·lits d'observació terrestre  · Satèl·lits espia  · Satèl·lits de comunicacions  · Navegació per satèl·lit  · Observació espacial  · Exploració espacial  · Colonització espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada)  · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial  · Estació espacial  · Avió espacial)
Llançament
Cosmòdrom  · Plataforma de llançament  · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llançament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalàctic
Agències espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA

Una plataforma de llançament és l'àrea i les instal·lacions on s'enlairen els coets o naus espacials. Un cosmòdrom (o base espacial) pot contenir una o diverses plataformes. Una plataforma de llançament típica consisteix en estructures de servei i línies d'abastament. L'estructura de servei proporciona una plataforma d'accés per inspeccionar el vehicle de llançament abans del llançament.[1] La majoria de les estructures de servei es poden moure o girar a una distància segura.[2] Les línies d'abastament subministren combustible, gas, energia i enllaços de comunicació amb el vehicle de llançament. El vehicle de llançament se situa sobre la plataforma de llançament, la qual té una estructura reflectora per soportar la calor intensa i la càrrega generada pels motors del coet durant l'enlairament.[3]

El coet Ariane 42P a la plataforma de llançament del Port Espacial Europeu de Kourou (Kourou, Guaiana Francesa, 10 d'agost de 1992).

La majoria dels vehicles de llançament criogènics han de ser ràpidament emplenats quan s'aproximi la data del llançament. Això és especialment necessari, ja que diversos dipòsits estan situats a l'enlairament i després es retiren quan el personal de suport corregeix els problemes o verifica que no són greus.[4] Sense la possibilitat d'omplir el vehicle de llançament, el llançament hauria de ser anul·lat quan els problemes retardessin el compte enrere. Les grues pòrtic són comunament dissenyades i construïdes sobre plataformes de llançament per a complir aquests tipus de serveis, tant durant el llançament com en els períodes que el precedeixen.

La majoria dels coets necessiten suport estable durant uns pocs segons després de la ignició, mentre que els motors s'encenen i s'estabilitzen amb tota la seva força. Aquest requisit d'estabilitat s'aconsegueix mitjançant l'ús de perns explosius que connecten el vehicle de llançament a la plataforma. Quan el vehicle és estable i està llest per volar, exploten els perns, trencant els vincles que connecten el vehicle a la plataforma en terra.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Fixed Service Structure (FSS)» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2005-02-01. [Consulta: 5 març 2010].
  2. «Rotating Service Structure (RSS)» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2005-03-16. [Consulta: 5 març 2010].
  3. «Flame Trench and Deflector System» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2005-03-16. [Consulta: 5 març 2010].
  4. «Liquid Oxygen and Liquid Hydrogen Storage» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2005-03-17. [Consulta: 5 març 2010].
  5. Jim Dumoulin. «Solid Rocket Boosters» (en anglès). NASA. Arxivat de l'original el 2012-02-16. [Consulta: 5 març 2010].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Naus espacials PDF